Portada del sitio > LITERATURA > Poesía > SONET
{id_article} Imprimir este artículo Enviar este artículo a un amigo

SONET

Soneto para Diana

Ricard Monforte Vidal

España



SONET

tèbia del plor negada als meus sentits glaçats

Carles Riba

Jeiem plegats damunt els tombants de la tarda,
ella i jo, solituds d'una mateixa pols.
Ombrívola, m'esmuny  dins dels seus corriols.
Clara i nua m'envolta; sóc lluny de la basarda.

No ens habita altra joc que el silenci agredolç
i l'esglai de la fosca saltant l'última barda.
Vida i mort esdevenen vibració de guimbarda
quan l'esplín ens empara i restem nus i sols.
 
T'enyoro, tendra amiga, quan no et trobo dins meu
i del pensament fuig la llum dels teus guarismes;  
companya  de sangs órfenes, incerteses i oblits.

Ensems hem vist la mort i el cansament de déu.
Encara ens queda un prec, omplim-nos els abismes. 
S'ens glaça la tendresa entre els gebres dels dits.

Ricard Monforte 1105

 

 

a Di



Este artículo tiene © del autor.

387

   © 2003- 2023 Mundo Cultural Hispano

 


Mundo Cultural Hispano es un medio plural, democrático y abierto. No comparte, forzosamente, las opiniones vertidas en los artículos publicados y/o reproducidos en este portal y no se hace responsable de las mismas ni de sus consecuencias.


SPIP | esqueleto | | Mapa del sitio | Seguir la vida del sitio RSS 2.0