No sense cap dolor em reconeixo en l’home
amb qui no gosaràs mai despullar-te
de la grandesa. Sóc petit i feble.
En tu, retorna tot als seus orígens.

La delera de tu, disol en sang les restes
d’altres desitjos, plers, carns insubstanciades.
Tu i jo constituim la simetria
del número senar. Guarisme amorf.
Som la mateixa pell; sé que m’estimes.

Ara, no vull ni sé jaure amb cap altre cos;
acostumat a amorosir-me, lleu,
amb el teu agulló travessant-me la carn.
Tinc plenes de metall roent les venes.
Callo i t’espero. Nu.

Ricard 0505